Capítol 2

NOVES SORPRESES A CA L’ESTRUC I EL VAPOR CODINA

–Res –diu l’Ezequiel.

–Aquí no trobarem res de res. Això és una pèrdua de temps, nois –afegeix tot capbaix.

–No perdis l’esperança, germà -exclama en Toni intentant-lo animar.

Després de 30 minuts revisant els totxos de la xemeneia de Ca l’Estruc, en Toni agafa una pedra vora de la xemeneia i la llança un xic desesperat. Just en aquell moment, la Maria veu una cosa brillant que rebota contra la paret de la xemeneia.

–Ei, mireu! –exclama la Maria–. Què és, allò? –afegeix.

Tots tres s’apropen corrent cap aquell objecte brillant i descobreixen un anell. Sembla que la sort els somriu i per fi han trobat l’anell de la senyora Turull. Però amb l’emoció d’haver-lo trobat els cau a terra i rebota. En aquell moment s’adonen que l’anell és fals. Pensen que potser és d’algun nen o nena que jugava prop de la xemeneia, o bé que algú els els ha deixat per despistar-los.

Entre tots tres parlen d’on continuar buscant, però de sobte s’adonen que hi ha algú al darrere. Senten un fort esternut, es giren i veuen una ombra que s’amaga ràpidament.

–Qui deu ser? –diu en Toni.

–No ho sé –diu la Maria.

–A mi m’ha semblat veure que ens seguia des del riu –contesta en Toni.

–Ah! Li podríem anar dir alguna cosa, no? –afegeix la Maria.

–No, no, no! –diu l’Ezequiel tot nerviós–. Marxem a investigar la propera xemeneia. Cap on anem?

–Jo aniria cap al centre –contesta la Maria–. Crec que molt a prop de la biblioteca hi ha alguna xemeneia més.

–Doncs, som-hi! No perdem més temps –diu en Toni mentre els agafa i els estira del braç.

Mentre baixen pel passeig en Toni ensopega amb un bordó i cau a terra, però la Maria, que és davant, no el pot evitar que es facin un petó accidentalment. L’Ezequiel que era a prop els pregunta:

–Us ha passat res? Què ha estat aquest soroll?

–Res! Per què? –contesten l’Antoni i la Maria mentre s’aixequen ràpidament.

–Ah, per res, per veure si estàveu bé. Mireu, la fira de Santa Llúcia! –segueix l’Ezequiel.

En pocs passos arriben a les paradetes de la Fira de Santa Llúcia. Allà es paren i les van mirant. Hi ha un moment en què en Toni deixa passar la Maria entre la gent que camina. Sense voler, s’agafen un moment de les mans i tots dos somriuen mentre es deixen anar ràpidament. Sembla com si a tots dos els hi hagi agradat.

–Perdó –diu en Toni.

–No pateixis, m’ha agradat –li respon la Maria amb un somriure.

Unes parades després s’acosten tots tres a una bonica floristeria. En Toni té un parell d’euros a la butxaca i decideix comprar-li una rosa. La Maria l’accepta de bon grat i, quan li va a fer un petó a la galta, de sobte apareix l’Ezequiel. La Maria amaga la rosa i se la guarda ràpidament a l’esquena.

Un cop surten de les paradetes, segueixen en direcció al carrer de les Tres Creus, on ja tenen la segona xemeneia (Vapor Codina) ben a prop. Un cop hi arriben, es troben un gos força gros que se’ls acosta bordant.

–Ah! –exclama l’Ezequiel.

–No pateixis que no ens vol fer mal –diu la Maria.

–Sembla que no té amo, perquè no duu cap collar –afegeix en Toni.

Després de jugar-hi una estona, decideixen posar-li nom, Carbonet. Tot seguit es posen a investigar la segona xemeneia. En un moment donat el gos borda molt entre la xemeneia i una font. Tots tres s’hi acosten, però no veuen res d’estrany. Continuen investigant i, quan sembla que no trobaran res, l’Ezequiel es recolza tot cansat en un maó. El maó s’enfonsa i, de sobte, s’obre una porta secreta de la xemeneia.

Tots tres es queden bocabadats i amb cara de sorpresa. Decideixen obrir la porta i veure que hi ha al darrere.

Després d’un llarg túnel arriben a una sala secreta. És fosca i plena de teranyines. Al fons de tot hi reposa un vell escriptori ple de papers.

–Mireu aquell escriptori –exclama la Maria.

–Quants papers! –afegeix en Toni–. Podríem trobar-hi alguna cosa important!

Tots tres es posen a buscar entre els papers i acaben trobant un antic mapa de Sabadell.

–Mireu aquest mapa, té algunes marques estranyes –diu l’Ezequiel.

De sobte senten un soroll al seu darrere i veuen com una ombra corre pel túnel cap a fora la xemeneia.

–Correu, agafem el mapa i sortim d’aquí –diu la Maria tota nerviosa.

–Sí, marxem! Ràpid! –afegeix en Toni mentre agafa el mapa i se’l guarda a la butxaca.

Un cop fora la xemeneia, miren al voltant però no hi veuen res estrany. Sembla com si l’ombra que els segueix hagi tornat a aparèixer, però de moment no han vist qui pot ser.

–No patiu, segur que el tornarem a veure –comenta la Maria–. I amb l’olfacte del Carbonet l’acabarem descobrint.

Mentre la Maria i l’Ezequiel es refan de l’esprint de la sortida, en Toni treu el mapa de la butxaca i se’l mira detingudament. En aquell moment els núvols del cel destapen un sol ben brillant i el seu reflex il·lumina el mapa.

–Mireu, mireu! –exclama en Toni–. Les marques ara es veuen més!

Tots tres s’ho miren i descobreixen que són les marques de quatre xemeneies de vapors de Sabadell. Decideixen, doncs, emprendre una llarga caminada Rambla avall, cap a la tercera xemeneia, el Vapor Boixeda.